Texint Barris Cooperatius

Home » Uncategorized » 3.-Producció i xarxes de consum alternatives (20 març 19’30h)

3.-Producció i xarxes de consum alternatives (20 març 19’30h)

L’àmbit quotidia del consum i la producció acosten les practies cooperatives al dia a dia i plantejen formules alternatives en la relació entre productors i consumidors.

Sara Guitierrez i Leo Maenner; grup local de Barcelona de la cooperativa de producció i consum d’energia verda Som Energia

Albert Ferré; de la cooperativa de consum agroecològic Germinal

David Rios; de la cooperativa de consum Userda de Nou Barris

Carles de Ahumada; de la cooperativa la Olivera de producció de vi ecològic

Presentació de la xerrada

Deia Albert Pérez-Baró, un dels màxims compiladors de la història cooperativa del nostre país i difusor de les seves idees i pràctiques durant la segona meitat del segle passat, que una de les grandeses del cooperativisme, clau per la seva ràpida expansió, va ser la de centrar-se en primera instància en el consum. Explicava que s’havien de posar en pràctica tots els models de cooperativa (treball, consum, habitatge, serveis, …), però que el que prenia més rellevància i interès general era sense dubte el cooperativisme de consum. La raó és clara: totes les persones som treballadores en algun moment de la nostra vida, i també necessitem d’habitatge i de serveis en moments puntuals, però si una cosa fem totes i durant tota la nostra vida és consumir. Per tant, la màxima potencialitat del cooperativisme la trobarem en la capacitat de mancomunar esforços per consumir productes i serveis. Pérez-Baró es basava en la història del moviment cooperatiu internacional per fer aquestes afirmacions, ja que si bé és cert que hi hagué experiències molt exitoses pel que fa a les cooperatives de treball o de serveis, entre d’altres, les cabdals es donaren dins del cooperativisme de consum.

Als anys 90, el cooperativisme visqué un nou impuls al nostre territori. Després de les experiències vinculades al món de l’ensenyament, centrals als anys 70 i primers dels 80, el relleu el prengué el moviment cooperatiu basat en el consum. Però no en un consum mancat de criteri, com pot ser el cas de les grans cooperatives de consumidors avui convertides en gegants de l’alimentació i de la distribució, com Eroski o Consum, si no que posaren en la qualitat, l’origen i el tractament dels aliments i d’altres productes el pes de la seva proposta. Apareixen a Catalunya cooperatives de consum agroecològic, que establiran com a principis de la seva activitat no només els valors associats a un consum responsable, si no que també cercaran que la producció dels bens consumits es doni seguint criteris de sostenibilitat, producció ecològica i de proximitat, sempre que això sigui possible.

Les dificultats legals per constituir cooperatives de consumidors, vinculades al fet que són necessaris molts consumidors per poder ser constituïdes com a tal, han portat a que els darrers anys hagin proliferat a molts barris i pobles del territori experiències de grups de consumidors agroecològics, que si bé mantenen els principis de funcionament de les cooperatives i els criteris de selecció del producte consumit, no s’han constituït com a tals. A l’actualitat, Catalunya compta amb una densa xarxa de consumidors i productors agroecològics agrupats sota les formes més diverses: grups de consum, cistelles, subministrament directe, i la major part d’ells procuren mantenir els trets històricament característics del cooperativisme de consum: proximitat, qualitat, eradicació de les figures de l’intermediari o distribuïdor, relació horitzontal entre consumidors i productors…

Però no només cal centrar-se en els productes alimentaris quan abordem la qüestió del consum cooperatiu. Una experiència pionera a l’estat espanyol, Som Energia, n’és un claríssim exemple. En aquest cas, els consumidors ho són d’energia verda, assegurant-se que tota l’energia que consumeixen prové de fonts energètiques no contaminants. Més enllà, aquesta experiència -empoderada pel seu ràpid creixement, que l’ha portat a tenir més de 3500 socis en poc més de dos anys- planteja un repte de superació de la figura del consumidor. La cooperativa ha posat en marxa projectes propis de producció energètica verda, que després comercialitza. Aquests projectes han estat en gran part finançats pels propis consumidors de l’energia, fet que ha suposat el trencament de la figura del consumidor passiu, que es converteix en prosumidor.

En aquesta tercera jornada volem apropar experiències de referència al nostre país pel que fa al cooperativisme de consum, però també de producció agroecològica. Ens acompanyaran membres de la cooperativa Som Energia, de les cooperatives de consum Germinal i Userda, i de la cooperativa d’inserció de producció agroecològica de vi i oli  L’Olivera.

ENLLAÇOS I MATERIALS D’INTERÈS

http://www.coopgerminal.coop

http://www.somenergia.coop/

http://observatoriocriticodelaenergia.org/

http://www.youtube.com/watch?v=wZUj-Gj4-Tg , Userda 9 a BTV

http://userda-9.blogspot.com.es/

http://www.olivera.org

http://ecoconsum.org/

http://www.xarxanet.org/sites/default/files/Diagnosi_grups_de_consum_Catalunya.pdf


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: