Texint Barris Cooperatius

Home » Uncategorized » 1.-El cooperativisme, una pràctica amb passat, present i futur (6 març 19’30h)

1.-El cooperativisme, una pràctica amb passat, present i futur (6 març 19’30h)

Partirem des d’una perspectiva històrica del cooperativisme, com a eina de les classes populars, al bastiment d’una alternativa de present i futur al model ecònomic capitalista.

Jordi Cambra; Director del Màster en Desenvolupament Humà Sostenible Local i Alternatives a la Globalització Neoliberal

Marc Dalmau; La Ciutat Invisible SCCL, co-autor de “Les cooperatives obreres de Sants”

Jordi Garcia; L’Apòstrof SCCL, autor de “Adeu, capitali sme. 15M 2031”

Jordi Ribas; Coordinador del Balanç Social de la XES

PRESENTACIÓ DE LA XERRADA

El recorregut del cooperativisme al nostre país ens parla d’una història de més de 125 anys. Nascudes les primeres experiències durant el darrer terç del segle XIX – en paral·lel als primers sindicats, i ambdós derivats de les anomenades “societats obreres de resistència”- serviren en primera instància com una forma per accedir als productes de primera necessitat a una recentment apareguda classe obrera industrial i precaritzada. A les zones rurals, trobem també les primeres formes de cooperativisme, on els petits productors s’agrupaven per compartir eines i maquinària, així com per negociar conjuntament la venda dels seus productes.

En qüestió de dècades, el cooperativisme col·lectivista i transformador esdevingué una institució obrera de primer ordre. Mitjançant l’establiment de fons socials col·lectius, provinents de l’estalvi per la compra comuna, s’obriren escoles, biblioteques, les primeres mútues i serveis ginecològics, i s’arribà a proveir els socis d’uns sistema de protecció social inèdit per l’època, amb fons per malaltia, defunció, orfandat, jubilació i ensenyament. La potència transformadora del cooperativisme i la seva presència a centenars a barris i pobles arribà a la seva plenitud durant la II República, mostrà les seves capacitats organitzant part de l’abastiment de Barcelona durant la Guerra Civil, i inicià un declivi lent, dramàtic i planificat durant el franquisme. Les cooperatives no escaparen de la brutal repressió que s’acarnissà sobre totes les persones i iniciatives que havien treballat per una societat més justa. Molts dels seus socis moriren a la guerra o marxaren a l’exili, i les poques cooperatives que quedaren en peu ho feren buidades de continguts i de potencial transformador.

Els anys posteriors a la mort del dictador foren testimonis d’una renaixença no només de les pràctiques cooperatives, si no també dels seus principis genuïns. Moltes escoles bressol i entitats vinculades a l’ensenyament, a les que anys després se li afegiren les cooperatives sorgides de la crisi industrial dels 80 i 90, crearen un nou mapa del cooperativisme als nostres barris. A l’actualitat, més de 4500 cooperatives funcionen a Catalunya, proveïnt dels serveis i productes més diversos i estant presents en la majoria dels sectors econòmics i socials.

A l’actualitat, algunes experiències rellevants treballen per recuperar un dels objectius principals del cooperativisme, la transformació social mitjançant les pràctiques col·lectives. La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, que agrupa prop d’un centenar d’entitats, treballa per aprofundir la intercooperació entre projectes i per establir mecanismes pels quals l’economia social pot col·laborar colze a colze amb els moviments socials en aquesta tasca de transformació de la realitat. Experiències concretes com el Balanç Social o la recent proposta del Mercat Social Català i la moneda social, presentades a la Fira de l’Economia Social de Catalunya (Fabra i Coats, octubre de 2012), donen fe de les passes que s’estan duent a terme per articular circuits socials i econòmics antagònics al capitalisme.

Avui, com fa dècades, quan la cooperació social – que s’expressa en realitats tant diverses com la PAH, les assemblees de barri o les xarxes de suport mutu i solidaritat- es troba amb el cooperativisme transformador i les seves pràctiques, la potència que es desplega pot no trobar limitacions. Col·lectius i persones estan duent a terme reflexions i projectes de transició vers una realitat postcapitalista, com ahir els nostres avis van arribar a proposar i practicar una societat sense explotació ni desigualtat.

ENLLAÇOS I MATERIALS D’INTERÈS

http://laciutatinvisible.coop/la-ciutat-invisible-edicions/cooperativesobreres/

http://www.sants.coop

http://www.xes.cat/


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: